LA MEUA RECOMANACIÓ

'JO CONFESSO'   de JAUME CABRÉ.

 Ed.PROA / DESTINO. 
Any d'edició 2011. 
Nombre de pàgines: 1008

Jo confesso és una llarga carta-confessió d'Adrià Ardèvol adreçada a un destinatari intern on li conta la seua vida i l'entrellaça amb fets, personatges, objectes i reflexions que van sorgint més pel fluir del seu pensament que pel transcurs natural dels fets en si.

Reflexiona sobre el mal i sobre la culpa, però també sobre l'amor i el desamor, l'amistat i la lleialtat, la importància dels afectes, l'atzar i la casualitat, la música, la insatisfacció, l'èxit, l'obra literària ...

Impressiona tant el fil argumental com la mestria del muntatge: totes les peces del puzle encaixen malgrat haver-hi salts temporals i d’espai i un encreuament constant de narrador i punts de vista. Un violí i una medalleta seran els objectes que donaran pas a un seguit d'històries desordenades en l'aparició al relat, però que aniran cohesionant-se amb gran precisió a mesura que va creixent la trama. Els espais, els personatges, els objectes i els sentiments creuaran el temps de la història i del discurs i interactuaran entre ells. El lector després de seguir els esdeveniments, les dissertacions i conéixer la confessió d’Adrià Ardèvol acaba fent seua la reflexió que l’existència del Mal no és questió d’una època, ni d’un lloc, ni d’una religió ni d’una ideologia. I ja acceptada aquesta magnitud és més que probable que pense com l’Adrià que l’afany de viure mirant de no fer el mal ja és lloable perquè voler viure fent el bé resulta massa pretenciós.

 Empar Ibáñez