LA MEUA RECOMANACIÓ

'JO CONFESSO'   de JAUME CABRÉ.

 Ed.PROA / DESTINO. 
Any d'edició 2011. 
Nombre de pàgines: 1008

Jo confesso és una llarga carta-confessió d'Adrià Ardèvol adreçada a un destinatari intern on li conta la seua vida i l'entrellaça amb fets, personatges, objectes i reflexions que van sorgint més pel fluir del seu pensament que pel transcurs natural dels fets en si.

Reflexiona sobre el mal i sobre la culpa, però també sobre l'amor i el desamor, l'amistat i la lleialtat, la importància dels afectes, l'atzar i la casualitat, la música, la insatisfacció, l'èxit, l'obra literària ...

Impressiona tant el fil argumental com la mestria del muntatge: totes les peces del puzle encaixen malgrat haver-hi salts temporals i d’espai i un encreuament constant de narrador i punts de vista. Un violí i una medalleta seran els objectes que donaran pas a un seguit d'històries desordenades en l'aparició al relat, però que aniran cohesionant-se amb gran precisió a mesura que va creixent la trama. Els espais, els personatges, els objectes i els sentiments creuaran el temps de la història i del discurs i interactuaran entre ells. El lector després de seguir els esdeveniments, les dissertacions i conéixer la confessió d’Adrià Ardèvol acaba fent seua la reflexió que l’existència del Mal no és questió d’una època, ni d’un lloc, ni d’una religió ni d’una ideologia. I ja acceptada aquesta magnitud és més que probable que pense com l’Adrià que l’afany de viure mirant de no fer el mal ja és lloable perquè voler viure fent el bé resulta massa pretenciós.

 Empar Ibáñez 

Amor, amistat, guerra i passió per la fotografia

ESPERANDO A ROBERT CAPA

Des de la nostra revista aconsellem la lectura del llibre de Susana Fortes: Esperando a Robert Capa, publicat a l'ed.Planeta. Tracta de la relació de Robert Capa i Gerda Taro, ambdós reporters de guerra. També hi apareix l'amic i company Chim. L'amor, l'amistat, la guerra i la passió per la fotografia marcaren les seues vides.


Conta Susana Fortes que la idea d'escriure el seu llibre arranca d'una de les fotografies trobades a la maleta mexicana (maleta localitzada a l'any 2008 amb 127 rotllos de negatius de la guerra civil espanyola extraviats després que Capa i Chim abandonaren París precipitadament per l'arribada dels nazis) i publicades per The New York Times.
  

És aquesta que reproduïm a sobre, la de Gerda dormida amb el pijama de Robert Capa.
Gerda Taro no ha arribat a acaparar l'atenció ni el reconeiximent del seu company. Potser per això, aquesta novel.la se centra en ella.
 La novel.la de Fortes està ben documentada, conta episodes relacionats amb la guerra que són reals, també cita noms de fotògrafs, escriptors, brigadistes i militars... i després sap recrear amb gran habilitat tota eixa informació amb situacions i moments que viuen els personatges. Amb tot això aconsegueix una novel.la interessant, amena de llegir i intensa en emocions. El lector se sent immers en aquella època i aquell ambient, i se sent privilegiat de ser testimoni directe de la relació personal i professional d'esta atractiva parella. I al final, sense proposar-s'ho, acaba enamorant-se de la xica.

 Esperando a Robert Capa 

ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica Valenciana 2010. Fortes pretén amb el seu llibre retre homenatge als periodistes i fotògrafs que s'hi deixen la vida exercint el seu treball.

Miguel Pérez i Empar Ibáñez